LEER EN CASTELLANO

Honorable?
Qui parla?

Un que ajunta lletres i pregunta.
Ja he dit tot el que havia de dir.

Ja ha dit tot el que ha volgut dir, amb perdó.
Doncs això: ja he dit tot el que havia de dir.

Que no em respondrà, diu.
Va, ja que ha trucat pregunti, pregunti...

D’entrada, l'he de confessar que dir-li ‘Honorable’ en aquests moments em sembla com a poc paradoxal.
A mi també, no l'enganyaré pas.

No ho diré més, suposo que em comprendrà.
Absolutament.

Trenta anys, Sr. Pujol...
Sempre he tingut una memòria molt dolenta.

Homeee...
Jo sempre estava: “Se m’oblida quelcom, se m’oblida quelcom...” i mai queia què era.

Com a excusa és molt pobra, president.
Era un home molt ocupat.

En tot cas no ha aclarit ni la quantitat de la qual parlem, ni el nombre de comptes que hi ha, ni als països a què ens referim, ni res.
Home, una cosa és confessar i una altra fer un striptease.

És que el tema de l’herència està agafat amb pinces si no es demostra.
El meu pare estava forrat, sap? Bill Gates un aprenent.

Diuen que fa tot això per salvar els seus fills.
Els meus fills són bellíssimes persones.

No ho dubto, però això no té res a veure amb tenir o no tenir milions sense justificar en comptes en paradisos fiscals.
L’herència.

Costa de creure.
Tota la culpa és meva, que em crucifiquin a mi.

No es faci el màrtir ara.
Amb tot el que he fet per Catalunya...

Parlant d’això, va arribar a dir que les acusacions contra vostè eren atacs contra Catalunya.
I era veritat. Desperta ferro!

Vaaa...
Què volia que digués? Que em portava els bitllets a mans plenes?

No, però potser no calia utilitzar la pàtria i la bandera per aixecar les baixes passions.
És una tàctica que sempre ha anat meravellosament bé.

Ho sé, ho sé... Angoixat pel que ve ara?
Em moriré abans que això s’acabi, jove. Inclús vostè es morirà abans.

Però els seus fills probablement no.
He fet el que he pogut.

Diu en Mas que ha renunciat als seus càrrecs i privilegis. Voluntàriament, diu.
Voluntàriament els pebrots.

Em sorprèn, president.
De perduts, a l’Ebre.

Puc parlar-li amb sinceritat?
No ho està fent ja?

D’aquella manera. Sap què molesta més?
Que jo sóc ric i vostès no?

No: que s’ha passat vostè la vida donant lliçons morals als altres i fent-se la víctima.
Home, és que quan menteixes, o ho fas bé o no ho fas.

Això és cinisme i doble moral, president.
Doncs molt bé.

I ara?
Ara a jugar al dòmino i aquestes coses que fan els jubilats.

Juguen amb calés?
Pobre de mi... Ni un euro tinc.

Presideeent...
Ai, sí, que ja m’han agafat...

Fins ara, president.
Adéu.

Doncs això.